Arxiu històric del barri de Can Baró. Grup Can Baró Recupera La Memòria.

Diferents cronologies publicades de la història del Barri de Can Baró. El poblat Ibèric.

El poblat Iber del turó de la Rovira. @Autor desconegut

A mitjans de l’any 1931 sota el patrocini de d’Institut d’Estudis Catalans i sota la direcció de J. Colominas i Roca, es van realitzar els primers reconeixements en el Turó de la Rovira.

Dades històriques del poblat iber del cim del turó de la Rovira.

Es documentà l’existència d’un conjunt de sitges (44 en total) pertanyents a un hàbitat ibèric. A l’any 1932 es realitza una excavació extensiva de tota la superfície superior de l’elevació.

El poblat es trobava ubicat a la plana superior del turó, delimitat per una muralla que seguia els límits que li marcava el terreny. Aquesta construcció estava feta amb pedres sense tallar i lligades en sec, documentat dues torres circulars, d’igual tècnica constructiva, fetes en un moment posterior a la muralla, en algunes zones es localitzà un doble parament.

Des de començaments de segle passat es coneix l’existència al Turó de la Rovira d’un poblat ibèric (Colominas, 1945). Degut doncs, a l’existència d’aquest assentament es dugué a terme, a intervals espaiats, des del mes de novembre de 1990 fins al mes de febrer de 1993, un seguiment arqueològic de les obres de repoblament forestal i d’urbanització del cim per part del Museu d’Història de la Ciutat.

La primera fase del seguiment arqueològic a l’any 1990 fou motivada en primer lloc per l’obertura d’un vial entre els carrers de M. Lavèrnia i Mühlberg i, posteriorment, per l’enderroc de les barraques que s’estenien per tot el vessant sud del turó. Es va confirmar la presència del poblat ibèric, on es va recollir materials molt fragmentats procedents del vessant sud, que abasten una cronologia dels segle VII-IV aC.

Pel que fa a la segona fase del seguiment (1992-1993) abastà la pràctica totalitat de les àrees no edificades del cim del turó, així com els seus vessant sud i est. Es van documentar troballes de material ceràmic del vessant, algunes estructures de l’assentament ibèric consistents en dos murs solidaris, que formaven part de l’angle d’una de les estances del poblat, ubicada a l’interior del recinte fortificat. També es va documentar una sitja, conservada a poc més de la meitat de la seva alçada original, que forma part del conjunt de sitges excavat a començaments de segle (1931) per l’Institut d’Estudis Catalans i que restava intacta.

_____________________________________________________________________________________________

La Masia de Can Baró

L’edifici de la masia de can Baró porta a la llinda de la porta la data, en baix relleu, de 1674 que és la data de la reforma i rehabilitació d’una construcció més antiga que va ser destruïda l’agost de 1652 per les tropes castellanes que assetjaven la ciutat de Barcelona, en el marc de la Guerra de Secessió o dels Segadors. De fet tenim constància d’algun tipus d’edificació des de finals del segle XIV, però no descartem en absolut un origen i poblament molt anterior.

L’actual masia, de planta basilical amb coronament curvilini, consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La façana és força interessant amb obertures frontals distribuïdes simètricament, amb tres balcons al primer pis, que fan d’ampit del primer nivell i tres finestres al segon pis. Totes aquestes obertures tenen els brancals i llindes rectes (menys la del balcó central que disposa d’un arc escarser) fetes de blocs de pedra ben escairada i que sobresurten lleugerament del revestiment de la façana. Probablement, les finestres de les golfes hagin estat tapiades i en el seu lloc s’hi va instal·lar un rellotge de sol que presideix la façana.

@arxiu de l’antiga AVV de Can Baró

“Per allà al 1909, el mas fou ocupat per gent que fugia de Barcelona amb motiu dels avalots de la setmana tràgica.

Al 1936, la masia va servir com a hospital controlat pel comitè de la barriada i el casal de l’Esquerra.

Després de la guerra passa a ser col·legi. Primer era escola de Jesuïtes, més tard va ser filial d’Institut,… últimament era l’escola d’E.G.B. CAN BARÓ (fins a 1990), i actualment és l’escola Artur Martorell de la Fundació ACIS.

Recull fotogràfic de l’història del barri de Can Baró de Barcelona.

Aquest recull fotogràfic cronològic del transcurs de la història del barri de Can Baró es un treball exposat en part a l’Ateneu Popular “L’Antiaèria” en el carrer França.