Una massada de vinyes, blat i de garrofers i oliveres.
La masia de Can Baró porta a la llinda de la porta la data, en baix relleu, de 1674 que és la data de la reforma i rehabilitació d’una construcció més antiga que va ser destruïda l’agost de 1652 per les tropes castellanes que assetjaven la ciutat de Barcelona, en el marc de la Guerra de Secessió o dels Segadors. De fet tenim constància d’algun tipus d’edificació des de finals del segle XIV, però no descartem en absolut un origen i poblament molt anterior.
Els terrenys de la massada a principis del segle XX
1900
1920
1900
En primer terme es veu la calera
1940
Des de l’actual carrer de França
1954
1961 Obres d’urbanització de la plaça
1900. Interior de la masia
Descripció de la masia. @ http://canbaro.blogspot.com/p/propietaris-de-la-masia.html
La masia de can Baró porta a la llinda de la porta la data, en baix relleu, de 1674 que és la data de la reforma i rehabilitació d’una construcció més antiga que va ser destruïda l’agost de 1652 per les tropes castellanes que assetjaven la ciutat de Barcelona, en el marc de la Guerra de Secessió o dels Segadors. De fet tenim constància d’algun tipus d’edificació des de finals del segle XIV, però no descartem en absolut un origen i poblament molt anterior.
L’actual masia, de planta basilical amb coronament curvilini, consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La façana és força interessant amb obertures frontals distribuïdes simètricament, amb tres balcons al primer pis, que fan d’ampit del primer nivell i tres finestres al segon pis. Totes aquestes obertures tenen els brancals i llindes rectes (menys la del balcó central que disposa d’un arc escarser) fetes de blocs de pedra ben escairada i que sobresurten lleugerament del revestiment de la façana. Probablement, les finestres de les golfes hagin estat tapiades i en el seu lloc s’hi va instal·lar un rellotge de sol que presideix la façana.
La propietat de Can Baró, que pertanyia al municipi de Sant Martí de Provençals, termenejava per l’oest amb el terme de la vila de Gràcia i pel nord amb la vila d’Horta. Les masies que tenia més a prop, i que hi tenia una relació de veïnatge, eren Can Toda a l’est, i Can Sampere [Santpere] al sud-oest i que estaven ja a la veïna vila de Gràcia. També amb Can Mariner, al sud.
En una primera mirada d’aquesta foto que veureu ampliada si cliqueu a l’enllaç (aquesta fotografia té drets reservats) és que el nivell de l’entrada a la casa queda a peu pla amb el nivell de l’era de la casa quan actualment, per entrar a la casa, hem de pujar unes escales. Una altra diferència fonamental és que actualment hi ha quatre finestres noves a la planta baixa.
D’aquest any 1915 es conserven uns plànols a l’AMAB, (R0666) signats per Fernando Romeu en els quals es detallen les pedreres i camins que hi ha a la zona i que algun, més tard i en urbanitzar-ne la finca, va arribar a formar un carrer. En aquest plànol es veu com no hi ha absolutament res entre la masia i el dipòsit de les Altures, per tant caldria datar bé la fotografia ja que l’edifici de darrera la casa i el de l’esquerra de la imatge no hi podien ser en aquella data. Des d’aquí, la situaríem uns 7-10 anys més tard.
Continuant amb el comentari del mateix plànol de 1915, molt precís d’execució, però que no es pot constatar a la fotografia, és de destacar que davant la masia hi havia un aljub o cisterna. També cal recalcar l’existència d’un forn de calç on ara hi ha l’avinguda de Can Baró. On ara hi ha el carrer del Baró de Sant Lluís, en el seu primer tram però gairebé a dalt de tot, hi havia la Font del Baró, on ara hi ha el número 35, que es va fer perdre en fer-se una edificació nova i que es coneixia amb el nom popular de “la mina”.
Dibuix de la font coneguda com “La Font del Baró” i “La Mina”
a partir d’un apunt de l’amic Joan Puigpelat.
Mapa molt antic descriptiu de la situació de la Masia amb la calera (fàbrica de cal) i la font del baró.
1 Comment
https://facebook.com/groups/CanBaro/
Per veure el passat del barri i la seva gent.