El poblat Ibèric del turó de la Rovira.
@ http://canbaro.blogspot.com/p/poblat-iberic.html
A mitjans de l’any 1931 sota el patrocini de d’Institut d’Estudis Catalans i sota la direcció de J. Colominas i Roca, es van realitzar els primers reconeixements en el Turó de la Rovira.
Dades històriques del poblat ibèric
Es documentà l’existència d’un conjunt de sitges (44 en total) pertanyents a un hàbitat ibèric. A l’any 1932 es realitza una excavació extensiva de tota la superfície superior de l’elevació.
El poblat es trobava ubicat a la plana superior del turó, delimitat per una muralla que seguia els límits que li marcava el terreny. Aquesta construcció estava feta amb pedres sense tallar i lligades en sec, documentat dues torres circulars, d’igual tècnica constructiva, fetes en un moment posterior a la muralla, en algunes zones es localitzà un doble parament.
Des de començaments de segle passat es coneix l’existència al Turó de la Rovira d’un poblat ibèric (Colominas, 1945). Degut doncs, a l’existència d’aquest assentament es dugué a terme, a intervals espaiats, des del mes de novembre de 1990 fins al mes de febrer de 1993, un seguiment arqueològic de les obres de repoblament forestal i d’urbanització del cim per part del Museu d’Història de la Ciutat.
La primera fase del seguiment arqueològic a l’any 1990 fou motivada en primer lloc per l’obertura d’un vial entre els carrers de M. Lavèrnia i Mühlberg i, posteriorment, per l’enderroc de les barraques que s’estenien per tot el vessant sud del turó. Es va confirmar la presència del poblat ibèric, on es va recollir materials molt fragmentats procedents del vessant sud, que abasten una cronologia dels segle VII-IV aC.
Pel que fa a la segona fase del seguiment (1992-1993) abastà la pràctica totalitat de les àrees no edificades del cim del turó, així com els seus vessant sud i est. Es van documentar troballes de material ceràmic del vessant, algunes estructures de l’assentament ibèric consistents en dos murs solidaris, que formaven part de l’angle d’una de les estances del poblat, ubicada a l’interior del recinte fortificat. També es va documentar una sitja, conservada a poc més de la meitat de la seva alçada original, que forma part del conjunt de sitges excavat a començaments de segle (1931) per l’Institut d’Estudis Catalans i que restava intacta.
| (extret del llibre “El Carmel ignorat. Història d’un barri impossible” a càrrec de Lluís M. Bou Roura i Eva Gimeno Cases (amb la col·laboració de Virgínia Roy, Teresa Reñé i Pere Ros). Pàg. 20-22. Agència de promoció del Carmel i entorns, SA Ajuntament de Barcelona Barcelona, 2007 |
